BULMA

Bulma se une a la protesta contra SOPA y PIPA

Bergantells Usuaris de GNU/Linux de Mallorca i Afegitons   |   Bisoños Usuarios de GNU/Linux de Mallorca y Alrededores
CONTENIDOS
. Jornadas de software libre
. Version para PDA
. Enlaces breves
. La asociacion
. Los mas leidos
. Autores [Actividad]
. Ultimos Comentarios
. Todos los titulares!
. Estadisticas
. Guia de estilo
. ¿Sugerencias?
. Wiki
. XML [Ayuda]
Listas de correo
. Archivos bulmailing
. Archivos BulmaGes
Radio libre :-)
. Des de la Xarxa (Archivos)
. Mallorca en Xarxa
Busquedas

+ Enlaces Linux
Ultimos kernels
(19/06/2013 06:53:31)
    
Google


En bulma.net
En internet
Reparticionat del disc dur: La passa més temuda pels nous linuxers. (10627 lectures)
Por Joan Miquel
Joanmi (http://www.mallorcaweb.net/joanmiquel)
Creado el 24/12/2001 17:02 modificado el 24/12/2001 17:02

El principal temor de la gent que es decideix a instalar el seu primer Linux es l'hipotètic risc de pèrdues de dades anunciades pràcticament a tots els "Disclaimers" de les distribucions.

Però tals pèrdues no tenen perquè produïr-se si coneixem una mica com funciona això del particionat del disc dur. En aquest article intentaré explicar de forma planera una mica què és tot això de les particións primàries, lògiques, exteses...

Aquest article només pretén ser una guia per aclarir conceptes. Després, si voleu saber més, a la casella de "Relacionats" de la columna dreta trobareu altres articles d'interés per aprofundir més en la mecànica de com es fan les coses.


Pagina1/7

Index:

  1. Particions: Què son i perquè serveixen?
  2. Còm es referencien els discs durs i les particions?
  3. Particionat del disc dur.
  4. Consideracions relatives al procés d'arranc.
  5. Carregadors de S.O.
  6. Vull més particions!!!!
  7. Programes de particionat.

1. Particions: Què son i perquè serveixen?

Gràcies a les particions podem dividir un disc dur en diferents blocs que, a nivell lògic, manetjam com si fossin dispositius d'emmagatzemament diferents.

Aquesta separació es fa gràcies a una Taula de Particions que tant la BIOS de l'ordinador com el Sistema Operatiu coneixen i interpreten adequadament.

Existeixen molts de tipus de taules de particions, però en els ordinadors PC es fa servir una taula de particions de 4 entrades (i per tant fins a 4 particions possibles) que fou creada per solventar les limitacions de capacitat dels sistemes de fitxers de les primeres versions de MS-DOS quan començaren a apareixer discs durs (aleshores) "grans".

Actualment és poc usual tenir un sistema de fitxers que no pugui adreçar la totalitat de l'espaï d'un disc dur. Però la utilitat de les particións dels discs durs ja no és aquesta. Tenir diferentes particions a un disc dur ens possibilita (entre altres coses):

  • Tenir varis Sistemes Operatuis instalats al mateix ordinador i decidir en el moment d'arrancar quin volem fer servir.
  • Fragmentar i organitzar modularment l'espaï d'emmagatzemament de dades de manera que podem fàcilment tenir diferents arbres del sistema de fitxers en diferentes particions. Així per exemple, en un sistema tipus Unix com ara Linux, podem...
    • Reinstalar tot el sistema operatiu mantenint intacte el directori /home on es guarden els fitxers dels usuaris.
    • Tenir més d'un sistema Linux/Unix instalat i compartir determinats arbres de directoris. P. exemple /home, /usr/doc, etc...
    • Destinar particions especials a funcions diferentes a la d'emmagatzemar fitxers com ara la partició de swapping.
    • Fitar l'abast de l'efecte del creixement descontrolat dels fitxers continguts en determinats directoris que podrien deixar el sistema sense espaï lliure al disc dur. Si aquests directoris tenen la seva pròpia partició, com a màxim, podran omplir aquesta però no afectaran al sistema deixant-lo sense espaï per a feines més importants.
    • També és molt comú tenir una petita partició pròpia pel directori /boot on típicament s'emmagatzemen tots els fitxers relacionats amb l'arranc del sistema i el propi kernel ja que algunes BIOS antigues no eren capaces d'adreçar la totalitat del disc dur i, si aquesta partició la feiem caure a l'espaï adreçable per la BIOS, ens aseguravem de que no tendriem mai problemes amb els gestors d'arranc.
  • Fer servir diferents sistemes de fitxers (filesystem) per a diferents branques de l'arbre de directoris segons ens interessi. Per exemple, si tenim un directori destinat a contenir la nostra pàgina web ens interessarà un sistema de fitxers el més ràpid possible com, per exemple, ReiserFS, però en un directori on tenguem les dades de gestió de la empresa probablement podriem voler optar per un altre més robust i tolerant a falles de hardware com puguin ser ext2 o ext3.

Paginas:  1  2  3  4  5  6  7  Abreviatura Siguiente>>

Imprimir
Version para
imprimir

Imprimir
Version
PDF
GRACIAS
Distribuciones Universal
Por el servidor
Dpto. de Matematicas e Informatica
Calificacion
***0
Vots: 32
Danos tu opinion:
**** Excelente
***0 Muy Bueno
**00 Bueno
*000 Regular
0000 Malo
Relacionados
. Com instalar Linux en 0MB
. Instalar Debian en un RAID Promise PDC202xx en 20 minuts / Installing Debian on RAID Promise PDC202xx.
. Com rescatar fàcilment un Linux del que ens hem carregat l'arranc.
. Dile adiós al Symantec's Ghost.
. Mejorar el rendimiento en el Ext3
. IBM libera la version 1.0 del jfs. Journaled File System
. Mongo Benchmarks
. Ext2, ReiserFS and XFS Benchmarks
. Pruebas con XFS, ReiserFS, Ext2FS, y FAT32
. Bibliografia para empezar con Linux
. Tutorial del ReiserFS
SECCIONES
Noticia
Breve
Truco
Enlace
Participa
Proyecto
Articulo
Webbulma
Manoletada :-)
Seguridad
Modificado: 6/11/2008 19:32:17 | Tiempo Total: 0.034 segs | Kernel: Linux - i686 - 2.6.26-2-686 | Last boot: too much time ago!!
Powered by Apache    MySQL    PHP    Gimp