1. Particions: Què son i perquè serveixen?

Gràcies a les particions podem dividir un disc dur en diferents blocs que, a nivell lògic, manetjam com si fossin dispositius d'emmagatzemament diferents.

Aquesta separació es fa gràcies a una Taula de Particions que tant la BIOS de l'ordinador com el Sistema Operatiu coneixen i interpreten adequadament.

Existeixen molts de tipus de taules de particions, però en els ordinadors PC es fa servir una taula de particions de 4 entrades (i per tant fins a 4 particions possibles) que fou creada per solventar les limitacions de capacitat dels sistemes de fitxers de les primeres versions de MS-DOS quan començaren a apareixer discs durs (aleshores) "grans".

Actualment és poc usual tenir un sistema de fitxers que no pugui adreçar la totalitat de l'espaï d'un disc dur. Però la utilitat de les particións dels discs durs ja no és aquesta. Tenir diferentes particions a un disc dur ens possibilita (entre altres coses):

• Tenir varis Sistemes Operatuis instalats al mateix ordinador i decidir en el moment d'arrancar quin volem fer servir.
• Fragmentar i organitzar modularment l'espaï d'emmagatzemament de dades de manera que podem fàcilment tenir diferents arbres del sistema de fitxers en diferentes particions. Així per exemple, en un sistema tipus Unix com ara Linux, podem...
  • Reinstalar tot el sistema operatiu mantenint intacte el directori /home on es guarden els fitxers dels usuaris.
  • Tenir més d'un sistema Linux/Unix instalat i compartir determinats arbres de directoris. P. exemple /home, /usr/doc, etc...
  • Destinar particions especials a funcions diferentes a la d'emmagatzemar fitxers com ara la partició de swapping.
  • Fitar l'abast de l'efecte del creixement descontrolat dels fitxers continguts en determinats directoris que podrien deixar el sistema sense espaï lliure al disc dur. Si aquests directoris tenen la seva pròpia partició, com a màxim, podran omplir aquesta però no afectaran al sistema deixant-lo sense espaï per a feines més importants.
  • També és molt comú tenir una petita partició pròpia pel directori /boot on típicament s'emmagatzemen tots els fitxers relacionats amb l'arranc del sistema i el propi kernel ja que algunes BIOS antigues no eren capaces d'adreçar la totalitat del disc dur i, si aquesta partició la feiem caure a l'espaï adreçable per la BIOS, ens aseguravem de que no tendriem mai problemes amb els gestors d'arranc.
    
• Fer servir diferents sistemes de fitxers (filesystem) per a diferents branques de l'arbre de directoris segons ens interessi. Per exemple, si tenim un directori destinat a contenir la nostra pàgina web ens interessarà un sistema de fitxers el més ràpid possible com, per exemple, ReiserFS, però en un directori on tenguem les dades de gestió de la empresa probablement podriem voler optar per un altre més robust i tolerant a falles de hardware com puguin ser ext2 o ext3.