El que més s'empra
L'argument més repetit en contra del Programari Lliure en les aules, és que s'ha d'ensenyar allò que es trobarà el futur treballador en el seu món laboral. I no nego que són sincers molts dels que ho mantenen, però no és més que un error d'enfoc.

Estem parlant de formació en les escoles i instituts, tot i que també és vàlid per a les universitats. En les aules, no s'ha d'ensenyar a fer servir un programari d'una marca particular, el que s'ha d'ensenyar és a fer servir la classe d'aplicacions que existeixen (processadors de text, fulls de càlcul, simuladors matemàtics...) i els conceptes en els quals es recolzen.

No es tracta de saber fer servir el processador de text d'una determinada marca, sinó de saber fer anar processadors de text en general. Saber treballar amb taules, escriure diferents tipus de documents, etc. Després, en sortir al món laboral, si se sap això, tant dóna que sigui minoritari el processador que es trobi en el lloc de treball, donat que l'adaptació serà fàcil. És més, si s'ha format emprant versions de Programari Lliure, després acostuma a resultar més senzill el pas, perquè són millors desde el punt de vista educatiu, com es veurà en aquest document.

El més important és el coneixement general adquirit, no la capacitat d'emprar una determinada eina que pot quedar obsoleta en poc temps. En informàtica aquest temps pot ser tan petit que, quan l'alumne surti al mercat de treball ja sigui obsoleta.  Per exemple, com diu el Dr. Eloy Anguiano de la UAM i de gnuAMIX [Vegeu ref. gnUAM], podria passar amb un ecógraf mèdic d'una determinada marca i model que en sortir sigui un de diferent, encara que sigui de la mateixa marca però en un model superior, l'alumne es pot veure perdut si no ha adquirit el coneixement general.

2- Es pot modificar.
Els alumnes d'assignatures informàtiques poden proposar diferents solucions per a programes habituals i intentar implementar-les. Cada alumne al seu nivell, clar, però interactuant amb el món real (que el professor pot haver simplificat si ho estima necessari), poden tenir la satisfacció d'haver contribuït detectant una errada o programant una petita millora.

Que sigui modificable, influeix descisivament en la qualitat dels programes, en l'aparició de noves idees i camins per a la creació del programari. Per molts programadors que pugui contractar una empresa com Microsoft, mai podrà assolir el volum de potencials programadors, generadors de noves idees, betatesters, etc, amb que compte un projecte de codi obert; aquest fenòmen s'està evidenciant cada vegada més.

Difícil d'emprar?
La dificultat d'ús és un dels inconvenients més repetits. Un professor exposava en una taula redona el seu punt de vista dient que si havia d'ensenyar una assignatura en la facultat, volia tenir alguna cosa "transparent" a sota de les seves aplicacions. No volia saber absolutament res, ni del sistema operatiu, ni de cap altre aplicació. El sistema operatiu no havia de fer-li perdre temps, ni donar-li cap problema; ni a ell, ni als seus alumnes.

Doncs bé, això en informàtica és irreal. No existeix. Tots els sistemes operatius tenen problemes. Un bon exemple per al cas son els antics Macintosh.^® als que no es podien tocar les interioritats. Eren molt "transparents", la maquinària era també del mateix fabricant, tot de la mateixa marca, però de vegades, sortia una petita bomba, i quedaven penjats irremissiblement i era necessari reinicialitzar-los. Ni tan sols els "intocables" Macintosh^® estaven lliures de problemes. La diferència amb els sistemes operatius més oberts, com l'actual Mac OS X^® d' Apple^®, és que donen més possibilitats als que saben. Hi ha més possibles solucions als problemes, només fa falta buscar una mica més. I en el nostre cas una major estabilitat ben demostrada.

Si això comporta que no tinguin experiència resolent les incidències normals, crec que està equivocat i perd part de l'avantatge del Programari Lliure. La meva experiència personal en el món de la informàtica, és que en general tot consisteix en "resoldre situacions", trobar solucions als problemes que van sortint fins arribar a l'objectiu marcat. Quan he ensenyat informàtica he donat molta importància a que els alumnes aprenguin a resoldre problemes per si mateixos. Negar-los el coneixement derivat d'aquestes experiències pot ser negatiu per al seu futur.

La transparència no és desconèixer tot dels programes que estan a sota i que tot funcioni perfectament. La vertadera transparència consisteix en poder mirar i veure tot el que està passant, i aprendre d'allò fins al punt de poder resoldre problemes o, per a informàtics, poder trobar els errors i poder adaptar i millorar els programes. En el cas d'un automòvil és necessari tenir un mímim coneixement de la seva mecànica per poder resoldre el problema de canviar una roda o similars. És millor donar trasparència al coneixement de "la mecànica del cotxe" amb l'objectiu de ser capasos de utilitzar-los millor.