Richard Stallman és el fundador del moviment del Programari Lliure, el projecte GNU i la Free Software Foundation. Ell ha estat l'inventor del concepte copyleft i de la llicencia de programari lliure mes utilitzada, la GPL o General Public License. Diu Stallman que «la missió de la ciència i de la tècnica és generar informació útil per a tothom i que, per consegüent, amagar aquesta informació és immoral i contrari a l'ètica». Un bon dia les empreses fabricants de programari varen començar a imposar acords de confidencialitat també en el seu àmbit professional de programador informàtic al laboratori d'Intel·ligència Artificial del MIT i això li va certificar la mort de la seva comunitat laboral, formada per aquells tècnics que tenien com a feina fer que els ordinadors funcionessin. Aquesta comunitat basava la seva tasca en l'intercanvi d'informació i de coneixements i l'esperit de col·laboració entre tots els involucrats, una metodologia que, per cert, és la mateixa que van seguir els autèntics creadors dels ordinadors personals i els d'Internet. És així que Stallman es va veure obligat a haver d'escollir entre haver d'acceptar signar acords de confidencialitat o deixar la seva feina. Va veure clar que si acceptava passar pel tub, hauria de dedicar la seva vida a participar en una tasca que, per mor del secretisme, serviria per construir muralles per dividir la gent i va entendre que no podria suportar la vergonya. Per això va decidir de fer un sistema que tothom podria fer servir lliurement i que tothom podria modificar i adaptar al seu gust i necessitats, és a dir, que seria lliure, en contraposició als altres que alguns anomenam propietaris i que ell anomena -amb una correcció filològica més que notable- privatius. Amb el diccionari a la mà, queda palès l'encert de l'adjectiu, ja que una cosa és dita privativa si «causa privació», i efectivament el programari propietari és privatiu perquè priva els seus usuaris de gaudir de les llibertats que el programari lliure els dóna: la del control total del seu ordinador i la d'ajudar-se a si mateixos i a la resta del món, entre d'altres. Per difícil que pugui semblar, aquestes són algunes de les privacions a les quals està sotmès qualsevol usuari de programari privatiu, per car que l'hagi pogut pagar.

En un to molt pausat, propi d'algú que fa servir una llengua que no és la seva habitual, tot i que la coneix molt bé, Stallman explicarà, en castellà, les vicissituds que el varen dur a crear el sistema GNU i, per consegüent el programari lliure. De bon començament avisa que la el seu no és un discurs tècnic sinó que es tracta d’un discurs ètic, social i polític. Més enllà de la seva imatge de profeta, cabells llargs i barba generosa, el seu exemple d'integritat moral, responsabilitat professional, constància i esperit lliure, corresponen justament a algú que ha fet professió d'una causa que ell -i amb ell milions de persones arreu del món- consideren justa. Només amb les qualitats mostrades per Stallman amb el seu exemple és possible resistir -i qui sap si vèncer- les perverses formes del mal representades i conduïdes per algunes de les formes més sinistres de la mundialització i del pensament únic. I és que Richard Stallman demostra que en el món de la tecnologia també tenen sentit conceptes com ètica, llibertat, creativitat, responsabilitat i integritat. Un sentit que és exactament igual al que tenen aquests mateixos conceptes en qualsevol altre àmbit ja que, òbviament, es refereixen sempre a persones i no a màquines o a objectes.

D'un article d'en Llorenç Valverde

Moltes gracies Richard Stallman per ser com ests.. el millor "sant" ;-)

Moltes gracias he n'en Ricardo Galli i en Llorenç Valverde.

Salut i força a n'es GNU/Linux.