Fa molt molt de temps, en una xarxa on la llibertat començava a ser una realitat i els programes Peer2Peer demostraven la necessitat de la gent de compartir, els lobbys de les indústries cinematogràfics, musicals i els seus respectius companys en el món del programari varen entendre que haurien de buscar noves maneres d’engrillonar als usuaris. Les persones que ells anomenen, casi de manera despectiva, consumidors representaven un parell pels seus beneficis si la roda de la xarxa lliure seguia endavant. Es veia imperativa la necessitat de crear la Computació Traicionera i l’Administració de Restriccions Digitals. El TC i el DRM són els invents per llevar-nos la llibertat en el camp de la creació digital.

Hi ha un genial article de Bruce Schneier sobre el tema però intentaré explicar-ho un poc.

Grosso modo, l’invent consisteix en el següent: tens una peça de maquinari que sols funcionarà amb el programari que l’empresa de torn vulgui que usis. O una canço que sols podràs escoltar tres vegades. O un llibre que sols podràs llegir un parell de pics. O una fotografia que sols podràs usar a una màquina alhora. En resum: qualsevol cosa que ells no vulguin que tu facis no la faràs. Deixaràs de ser lliure amb el teu propi material digital.

La Free Software Foundation ha iniciat la campanya Defective by Design. L’objectiu principal és concienciar als usuaris de computadores que estan regalant la seva llibertat cada vegada que usen o compren productes amb DRM. Perquè el problema del DRM no és sols la pèrdua de les llibertats bàsiques com les de copiar, redistribuir o modificar, sinò que duu implícites les manilles ala Megacorp. Aquesta mateixa empresa que et diu pirata cada vegada que vas al cinema, que no et deixa compartir amb el veinat el darrer disc que t’has comprat, que no et permetrà tornar a llegir aquell document que comprares i descarregares o que no et deixarà retallar aquella fotografia que t’has baixat de la xarxa. Això sols el començament i tots sabem que la realitat acaba superant a la ficció.

Imaginau un llibre que, cada plana que anau llegint es va esborrant. Imaginau un disc que sols es pugui escoltar dins els reproductors d’una marca concreta. Imaginau un quadre que sols el podeu veure amb unes ulleres compradesa una òptica en concret. O una càmera fotogràfica que es negués a fotografia escultures. Diriem que són defectuosos, no? O consentiriem que el nostre televisor no volgués mostrar les notícies de cert canal? Absolutament no, som nosaltres qui hem de prendre la decisió de no tornar a llegir un llibre, sols usar reproductors concrets, mirar els quadres que nosaltres volguem, fotografiar el que ens vingui en gana i mirar els canals que més ens interèssin. Per això deim que els productes i programes amb DRM són defectuos

TU mateix pots ajudar a la FSF en la seva campanya contra el DRM. Et pots suscriure a la seva plana, pots manifestar-te, pots imprimir cartells i butlletes o simplement fent correr la veu. Si t’ha agradat aquest article el pots passar als teus coneguts i si no t’ha agradat en pots escriure tu un ;)

Dins la mateixa campanya s’ha redactat una carta a Bono, el famosíssim cantant d’U2, demanant-li que de la mateixa manera que lliuti per la fi de la fam al món lliuti pels drets de les creacions digitals. Perquè el fet que siguin bits enlloc d’ones luminoses o sonores no hauria de significar que volen estar a mercé dels desitjos de les corporacions.

El banner en català és obra de mestre Benjamí Villoslada baix CreativeCommons del tipus Atribució-Compartir.