La comunitat del programari lliure

La comunitat del programari lliure la componen tant els usuaris com els desenvolupadors. Els USUARIS, és a dir les persones o entitats que usen els programes, solen ajudar moltes vegades sol·licitant funcionalitats o reportant bugs. Un bug, que en anglès és una bestiola, és el nom que se li dóna a un error que sovint sol semblar amagat entre milers de línies de programa. Exemples d'usuaris, que moltes vegades també participen en el desenvolupament són la UNESCO, la Wikipedia, i companyies punteres com Google que paga cada estiu un munt de diners per a promocionar funcionalitats al programari lliure o la mateixa NASA.

Desenvolupadors són tots aquells que produeixen principalment programes; però també es consideren desenvolupadors els quals produeixen sons, imatges, icones, manuals, plantilles i tot allò que es pugui adjuntar a un programa. També caldria nomenar a aquells que ajuden a la seva divulgació en revistes, llibres, esdeveniments oberts al públic, que sense els desenvolupadors, també contribueixen a promocionar el seu ús.

Normalment el diàleg entre tots ells i amb els usuaris sol respectar unes normes de convivència anomenades netiqueta. Normes com, per exemple, "abans de preguntar i fer que algú et busqui la informació mira tu mateix en el Google o la Wikipedia i si no ho trobes o no ho entens després d'una estona, llavors pregunta dient quins passos has donat."

Així doncs, tota aquesta amalgama de persones i entitats disperses per tot el món potencia que es vagi usant el programari lliure i que aquest vagi adoptant MILLORES i QUALITAT a força d'anar prenent, els uns dels altres, idees, programes ja fets, informes de bugs i produint incrementalment millors programes. No es reinventa la roda contínuament. Quan ja existeix alguna cosa implementada, és molt habitual rehusar-ho, millorant-ho.

Sense cap dubte, el programari lliure usa ESTÀNDARDS OBERTS. No estem interessats a obligar l'usuari a usar un determinat programa a través d'imposar-li l'ús d'un estàndard de facto que després li dificulta extremament usar altres programes. Tot el contrari. En totes les universitats i escoles superiors s'ensenya el valor dels estàndards internacionals com l'OpenDocument. Permeten interoperativitat i fan que la competència no se centri a captivar l'usuari impedint-li canviar de programa, sinó a donar-li funcionalitats que li representin un enriquiment. Exemples són l'HTML (a pesar que el navegador de Micro$oft no interpreti bé les pàgines és un estàndard del W3C), els RFC (Request for coments) que valen com estàndards, el XML ... Estàndards que tenen darrere entitats internacionals de molt pes com la W3C, IETF, IEEE

Els usuaris i els desenvolupadors s'ajuden entre ells habitualment a resoldre els típics dubtes en els LUGs (local user grups, grups locals d'usuaris), en llistes de correu (que són adreces de correu que reenvïen tot el que els arribi a tots els quals s'apuntin), en els fòrums (webs on es pregunten i responen uns a uns altres afegint comentaris), wikis (webs colaboratives on tot el món pot anar editant parts), blogs o weblogs (webs configurades com diaris personals o bitácoras), i en xats (IRC). Tot això constitueix un SUPORTI molt funcional sense equivalent en el programari no lliure, que afegeix valor extraordinari als programes, un valor que a més és, moltes vegades, gratuït. Valux és un exemple de grup local d'usuaris de valència. La Bulmailing serveix com exemple d'una llista de correu molt activa on es resolen dubtes d'usuaris i desenvolupadors i freenode o OFTC són servidors d'IRC (xat) on hi ha canals com #debian-és per a poder preguntar sobre Debian en castellà.

Gràcies a Nacho d'és.gnu per algunes idees que em va enviar per email per a millorar l'article. :)

Per cert, els enllaços
http://bulma.net/body.phtml?nIdNoticia=2448&nIdPage=2
http: //bulma. net/body.phtml?nIdNoticia=2448&nIdPage=3 no funcionen.