Els virus i les petades del Outlook i l'IIS —el programa per servir webs
en Windows NT— són preocupants i no una cosa d'Internet, sinó
d'un Windows massa feble perquè està fet pensant més en
el mercat que no pas en la seguretat.
La nova versió de Windows, la XP que sortirà a l'octubre, encara
és més insegura.
Però en lloc de fer sistemes més segurs, sinó just el
contrari, a Microsoft aprofiten l'avinentesa per proposar
relleus als protocols d'Internet. Serà «aconsellable» fer
servir el seu TCP/MS, en lloc del TCP/IP lliure i de franc que fem servir ara.
Curiosament, aquest mateix TCP/IP no fa insegures màquines d'altres
sistemes, com Linux, on mai s'han fet passar el marketing per davant la seguretat.
I com es fa per convèncer a la humanitat sobre la necessitat imperiosa
d'un nou protocol que no fa falta?
La tàctica comença amb col·locar milions d'ordinadors amb problemes
de seguretat. Cauen virus rere virus i el problema ja és una qüestió
d'alarma social. Amb XP pot ser el caos total. Molts reclamaran solucions urgents sense saber ben bé d'on venen les bufetades —ni els importa.
La tàctica continua amb desviar l'atenció del veritable origen
del problema. Tothom parla de «virus d'Internet» en lloc de virus
d'Outlook o Windows, quan és el que realment són. Clar, hi ha
tants Windows pel món i és tant fàcil confondre on acaba
Internet i comença Windows! I més si no saps de que va «això
dels ordinadors» —ni t'importa.
Solució segons Microsoft: «El TCP/MS que és més segur».
Així posen un peu a una de les coses importants d'Internet que encara
no són seves (el TCP/IP). També podran cobrar pel TCP/MS dins
d'aquest conjunt de productes i serveis enxarxats que han batejat com a .NET
i que té com a objectiu una Internet de pagament. A més, els programes
de Microsoft tindran avantatges sobre la competència, perquè
lliscaran fins sobre TCP/MS —com ja passa amb el seu Office i Windows... però a qui l'importa?
Tot queda a casa.
El problema és que a una sola casa i són els protocols bàsics de la Xarxa, una part importantíssima de la Societat
de la Informació.
Però tranquils, que sempre ens quedarà ca'n Linux, que com diu la cançó d'en Sisa:
Oh, benvinguts,
passeu, passeu.
De les tristors en farem fum
que casa meva és casa vostra,
si és que hi ha
cases d'algú.
Més detalls a l'article de PBS.
--
Benjamí
http://bitassa.com
| 
