\documentclass{article}
\usepackage[latin1]{inputenc}
\usepackage{longtable}
\usepackage[catalan]{babel}
\usepackage[dvips]{graphicx}
\title{El programari lliure, una eina al servei de l'ètica de l'ensenyança
i la normalització del català}
\author{Pau Rul·lan Ferragut\thanks{correu electrònic: paurullan@bulma.net}}
\date{}
\pagestyle{headings}


\begin{document}

\maketitle

\begin{abstract}
En els darrers anys, la informàtica ha entrat en les nostres vides
amb una gran rapidesa: un avanç tecnològic que ha canviat la manera
de treballar i de viure de la gent en molt poc temps. Actualment el
programari, la part de la informàtica que fa funcionar el maquinari
i ens permet dur a terme les nostres tasques, es ven com un producte
en format privatiu. Aquest mètode de mercat fa que sols les mateixes
persones que van desenvolupar el programa coneguin el seu funcionament.\\

L'any 1984, la Richard Stallman plantejà aquest desconeixement com
un conflicte ètic. Ja al segle XXI, enmig de la {}``societat de la
informació'', aquesta mateixa societat depèn de la voluntat d'uns
pocs que tenen accés al coneixement. Coses tan senzilles i naturals
com usar les tecnologies de la informació en la nostra llengua es
troben entrebancades per models de coneixements tancats.\\
El programari lliure es presenta com un moviment social a favor de
la llibertat dels usuaris per resoldre aquest conflicte ètic.
\end{abstract}
\vfill
Copyright (c)  [2004-2005]  [PAU RUL·LAN FERRAGUT].\\
S'otorga permís per copiar, distribuir i modificar aquest document
baix els termes de la Llicència de documentació lliure de GNU, en la seva versió 1.2
o posterior, publicada per la \emph{Free Software Foundation}.
\\ S'inclou una còpia de la llicència a la secció ''Llicència''\\


\section{Objectius del projecte}

La finalitat d'aquesta investigació és demostrar que el programari
lliure és l'opció viable per l'avanç de les tecnologies de la informació
mentre es mantenen les llibertats de la societat.

Al llarg d'aquest text s'aniran explicant conceptes d'ètica i informàtica
lligats al programari lliure. Les característiques distintives i científiques
del mètode lliure s'ajusten a les necessitats de la societat de la
informació. Per dur a terme aquesta investigació ens centrarem en
els aspèctes fonementals del rerefons ètic del coneixement.

A la primera part, exposarem que el programari ha de ser traduït per
fer que formi part de les vides dels usuaris i es converteixi en una
eina per a tothom, ja que la situació de predomini de l'anglès fa
que una part de la població no pugui tenir accés a aquestes utilitats
per les barreres lingüístiques. Després explicarem els motius pels
quals no és útil ni culturalment acceptable que una empresa internacional
realitzi les localitzacions del programari.

A la segona part, ens centrarem en l'ensenyança: els motius ètics
pels quals no s'hauria d'usar programari privatiu a les escoles. La
finalitat de les escoles és fer ciutadans, que no poden créixer entre
secrets i l'ocultisme que el programari no lliure els dóna. Des de
les arrels de la ciència, la publicació i el compartir coneixement
han estat les bases del progrés tecnològic.

\section{Introducció al món lliure}


\subsection{La societat de la desinformació}

Mitjançant aquesta petita faula intentarem donar una visió de com
seria l'ensenyança si el model del programari privatiu, aquell que
no preserva ni protegeix les llibertats dels usuaris, arriba a establir-se
com a model de desinformació.\cite{gnu read}

Era un dia qualsevol de classe. El professor de català va avisar els
seus alumnes per anar a la sala d'ordinadors. En Joan, un jove mallorquí
que gairebé no parlava la llengua, va pujar amb els seus companys
a l'aula. A en Joan, li era molt difícil la classe de català perquè
s'havia educat entre ordinadors per mor que els seus pares eren informàtics,
i tot el programari que tenia a casa estava en anglès. Per això, amb
els anys, havia crescut amb l'anglès com a idioma primer, malgrat
visqués a Mallorca. De vegades, es sentia fora del grup perquè no
coneixia les cançons populars que els seus companys sabien o no entenia
les rondalles que els mestres explicaven a classe, però aquesta pena
la sanava en tornar a casa jugant amb l'ordinador.
% 
Cada vegada que en Joan anava a la sala d'ordinadors, trobava el mateix
panorama. Un grapat de taules amb una dotzena d'ordinadors operatius
i, al racó, moltíssimes màquines i monitors apilats un sobre l'altre.
Passaren molts de dies fins que en Joan va demanar al professor per
que guardaven aquelles computadores si estaven espatllades. Amb el
to més dolç que va poder posar per no ferir la innocència del xicot,
el mestre li va contestar: qui ha dit que estiguin rompudes? Funcionen
totes, el que passa és que no tenim diners per posar-hi programari.
En Joan estava desorientat: tenien ordinadors que no podien aprofitar!
Llavors va ser quan, consultant amb els seus pares, ho va entendre:
si instal·lessin programari sense llicència, el centre es veuria compromès
i potser el tancarien. El seu pare li va explicar que feia una parell
d'anys una multinacional informàtica va donar llicències a l'escola
i el centre va comprar totes aquelles màquines. Els alumnes estaven
encantats perquè tenien un ordinador per a cada dos i les aules informatitzades
es van convertir en una realitat. Però la mateixa multinacional que
havia regalat aquelles llicències va treure una nova versió del seu
sistema i l'anterior va quedar desfassat, sense suport i amb molts
problemes de seguretat. Aquest cop, però, la corporació no va donar
llicències gratuïtes a l'escola, i per aquest motiu tenien totes aquelles
màquines sense usar.

La tasca del dia amb els ordinadors era conéixer un programa de disseny
vectorial, amb el qual podrien fer rètols i dibuixos. En Joan tenia
un problema, ara: aquell programa no era el mateix que tenia a casa
i, en uns quants dies, hi havien de fer una pràctica puntuada. Era
una metodologia molt habitual que havia quedat de l'època en què les
aules estaven informatitzades: treballar amb programari i després
fer un examen amb el programa. Evidentment, per fer aquestes experiències
els alumnes havien de practicar amb el programa, ja que els seria
impossible arribar a l'examen i començar a fer feina sense conèixer
l'eina. Així que, amb la seva innòcencia, en Joan va anar al professor
i li va demanar si podia endur-se el programa a casa. Tots els companys
que ho sentiren varen quedar estorats: li estava demanant si podia
copiar el programa! Allò era un gran dilema per al professor: si no
li donava una còpia era segur que en Joan no sabria fer les pràctiques
arribada l'hora. Però, per una altra banda, si el professor donés
el programa a en Joan el centre podria sofrir una multa enorme, ja
que la llicència del programa i la llei protegia aquesta clàusula.
Però si no li donava el programa el sentit de les escoles, que havia
sigut des de fa tantíssims anys compartir coneixement, entraria en
crisis. Allà ensenyaven que compartir era bo, però ara es trobava
que si compartien els programes podrien sofrir grans perjudicis.

Fou llavors quan, més que mai, el professor va desitjar que el programari
fos lliure.


\section{Què és el programari lliure?}

\subsection{Stallman i el projecte GNU}

Durant la darrera dècada, la informàtica personal ha entrat a les
nostres vides d'una manera tan ràpida i vinculant que actualment seria
un gran canvi en el nostre estil de vida estar sense ella.

La informàtica tal i com la coneixem avui en dia està composada per
dues peces, dependents entre elles i necessàries: el programari i
el maquinari. El maquinari és l'extensió física, la part material
dels ordinadors: lectors de cd, processadors, memòria RAM, discs durs,
targes de xarxa, monitors... Per altra banda, el conjunt d'instruccions
que ens permeten usar, manipular i explotar el maquinari és el programari.
Són totes aquelles aplicacions que usam per redactar texts, llegir
el correu, escoltar música o navegar per internet. El programari és
desenvolupat prèviament en un codi font: línies de text de comprensió
humana amb el qual els desenvolupadors, mitjançant llenguatges de
programació, poden dissenyar i crear els programes. Aquí és on veritablement
resideix el poder i el coneixement al món de la informàtica. L'única
manera de poder entendre a fons com funciona un programa és accedint
al seu codi font, ja que és allà on es troba la ciència i el progrés
de les tecnologies de la informació.

Qualsevol institució pública, com són una escola o un ministeri, té
sistemes informàtics de tota mena per poder realitzar les seves feines
amb major rapidesa i, en general, qualitat. Per usar aquestes màquines
es necessita el programari, que és el que coneixem més i usam per
poder dur a terme tasques amb les nostres màquines. El programari
té una certes condicions genereals d'ús conegudes com llicències,
que inclouen termes d'ús, la seva portabilitat o l'accés al codi font.
Aquestes condicions solen estar en contra de les nostres llibertats
i de la finalitat del programari: permetre una vida i una societat
millor. Condicions a les quals ja quasi hi estam acostumats amb el
programari, com per exemple no poder compartir-lo amb el nostre veïnat
o intentar millorar-lo i estudiar-lo, atempten contra una ètica que
s'està perdent.

\emph{{}``La idea que el sistema social implantat pel programari
propietari (el sistema que prohibeix compartir o modificar el programari)
és antisocial, no ètica i simplement dolenta, pot sorprendre alguns
lectors. Però què més podríem dir sobre un sistema basat en dividir
el públic i deixar sense ajut els usuaris? Els lectors que trobin
la idea sorprenent potser que considerin el sistema social de programari
propietari com a donat, o el jutgin en els termes aconsellats per
les empreses de programari propietari. Els productors de programari
han treballat intensament i durant molt temps per tal de convèncer
la gent que és l'única manera de veure el tema.''\cite{gnu project}}

A mitjan dels anys vuitanta, Richard Mathew Stallman, més conegut
com Stallman o simplement RMS, treballava al MIT (Massachusets Institute
of Technology). S'estava al laboratori de desenvolupament de programari
d'intel·ligència artificial i allà duia a terme les seves feines dins
una comunitat on el programari es compartia. Un dia va haver de demanar
el codi font d'un controlador%
\footnote{Un controlador, a vegades anomenat \emph{''driver''}
pel seu terme en l'anglès, és un programa que permet a un altre programa
(normalment el sistema operatiu) interactuar amb el maquinari. El
controlador podria ésser comparat amb el manual que li dóna al sistema
operatiu les instruccions d'us de la peça de \emph{hardware}. %
} a un company. La resposta del tècnic va ser que no podia donar-li
aquest privilegi perquè havia firmat un contracte amb la companyia
desenvolupadora. Stallman va deixar el laboratori de la universitat
perquè dubtava que el MIT podria demanar-li els drets dels programes
que desenvolupés pel projecte GNU. Per a ell, l'ètica és i serà molt
més important que la tècnica i la possibilitat dels programes. L'ètica,
la \emph{ciència de la moralitat}, és la branca de la filosofia que
cerca el balanç entre el que és i dolent per a la societat. \emph{Consider
que la regla d'or demana que, si a mi m'agrada un programa, l'he de
compartir amb altra gent a qui també agradi. No puc mantenir la meva
consciència en pau si firm un NDA}%
\footnote{Una NDA o contracte de no divulgació és un contracte legal entre dos
grups on un vol compartir material considerat confidencial amb l'altre.
Aquests contractes permeten l'ús del coneixement compartit per unes
certes finalitats però restringeixen l'ús generalitzat.%
} \emph{}(\emph{nondisclosure agreemen}t - contracte de no divulgació)
\emph{o un contracte de programari.\cite{gnu initial}}

El que el senyor Richard Stallman sabia era que, en la que més endavant
seria anomenada ''la societat de la informació'', la importància
ètica del programari s'estava perdent. El programari començava a ser
un producte, una capsa de la qual en treus un programa un cop has
pagat per ella. La relació entre els usuaris i els desenvolupadors
es trobava en perill: es perdia la relació d'igualtat entre informàtic
i usuari. Si la informàtica es convertia en una industria i el procés
de creació de nou programari seguia el procés que estava sofrint,
es crearia una situació en què el programari seria una cosa de pocs,
de persones i empreses que s'ho poguessin permetre, i no una oportunitat
per a les persones d'accedir a un coneixement i una informació mai
abans tinguda.

Com a mesura i principis del projecte, i després de a la FSF\cite{gnu fsf}
(Free Software Fundation - la Fundació pel Programari Lliure), Stallman
va proposar quatre punts per determinar i assegurar la llibertat als
usuaris de programari.\cite{gnu definicio} Aquestes llibertats són
l'\textbf{accés al codi font}, la \textbf{possibilitat de redistribuir
el programa}, i l'\textbf{estudi i publicació de millores del programari}.
Totes aquelles llibertats es troben englobades des de la llibertat
número zero, \textbf{la llibertat de l'usuari de poder usar el programari
amb qualsevol finalitat}\emph{. }

Aquestes quatre facultats formen els punts centrals de la filosofia
del programari lliure. Així, Stallman va iniciar el desenvolupament
d'un sistema que fos completament lliure. \emph{GNU, que ve de Gnu
no és Unix (Gnu's Not Unix), és el nom d'un sistema compatible amb
Unix que estic escrivint per poder alliberar i que tothom el pugui
usar lliurement.\cite{gnu manifest}} Actualment el programari lliure
cobreix les necessitats dels usuaris i ja no hi ha necessitat d'usar-ne
de privatiu. 

Programari lliure és per exemple el nucli Linux o la família BSD.
Molts programes són necessaris per usar aquests sistemes lliures,
però aquests també són lliures: KDE, Gnome, Mozilla, OpenOffice.org,
el Gimp; el servidors Apache, MySQL; els llenguatges i components
de programació Python, Perl, Ruby, gcc o gdb; els mitjans multimèdia
Vorbis (ogg, ogm, flac), els editors de text com emacs o vi. Per altra
banda, els privatius són aquells que desgraciadament la societat s'ha
acostumat a usar: Microsoft Windows i Apple MacOS i aplicacions per
a ells: Internet Explorer, Opera, Microsoft Office; Adobe Photoshop,
servidors Oracle, Visual Basic o controladors privatius són alguns
dels exemples de programes que amb les seves condicions d'ús prenen
la llibertat a l'usuari.


\subsection{La llicència: la GPL}

La primera expressió legal d'aquests principis ètics fou la GPL o
Llicència Pública General.\cite{gnu gpl} Existeixen altres llicències,
com l'Artistic o les BSD,\cite{gnu license} que abracen aquests punts
i presenten altres diferències amb la GPL, però, en el seu global,
s'usen per a la publicació del programari lliure com a eina per a
la informació a totes les persones.\cite{license pop}

La GPL i el moviment pel programari lliure té una gran profunditat
tant en el sentit econòmic, ja que presenta un món en què la informàtica
no és una indústria sinó un mercat lliure de relacions humanes entre
desenvolupadors i usuaris. En el sentit filosòfic també significa
un canvi de paradigme molt transcendent, ja que el programari passa
de ser una eina elitista, d'alt cost pràctic i de propietat (TCO,
Total Cost of Ownership), a un conjunt de solucions de fàcil accés,
possibilitant l'ús d'aquestes eines a totes les persones amb accés
a maquinari i facilitant la democratització de les noves tecnologies.
La finalitat de tot no és altra que tornar el poder als usuaris i
tornar a crear una societat basada en la col·laboració, la solidaritat
i el compartir la informació. El programari no hauria de tenir propietaris.
\emph{La societat també necessita llibertat. Quan un programa té un
propietari, els usuaris perden llibertat de controlar part de les
seves pròpies vides.} \emph{És per això perquè diem que el programari
lliure és un assumpte de llibertats, no de preus}.\cite{gnu wy} No
es tracta de negar la dominació de corporacions, cosa que es podria
donar a entendre quan es parli de grans empreses de programari, sinó
contra tota la dominació ocasionada pel programari privatiu.


\section{La relació dels idiomes i el programari lliure}


\subsection{El programari, llengua anglesa?}

Hem de reconèixer que, actualment, la major part del programari, les
especificacions del maquinari i el suport del programari és en anglès.
Gran part de les noves tecnologies, vingudes de zones de parla anglesa,
han conduït a un domini sense discussió d'aquest idioma a les xarxes
de la informació i al món de la informàtica. La localització, és a
dir, tot el conjunt de traduccions i adaptacions per poder assimilar
el programari a nivell lingüístic, té molta més importància del que
se sol creure. Si no, pensau en la literatura: no traduïm les novel·les
que volem llegir, o doblam les pel·lícules que volem veure? És veritat
que podríem acceptar que la literatura i el cinema són peces d'art,
però peces pràctiques com els manuals o programari no presenten cap
motiu romàntic per no sofrir un procés de localització. \emph{I bé,
la conservació de les llengües, com a patrimoni essencial de les persones
i de grups, passa per tres vies fonamentals: la primera i natural
és la transmissió familiar, la segona, la presència de la llengua
en l'entorn i, molt especialment, en els mitjans de comunicació i
en la vida laboral; la tercera, l'existència de la llengua a l'escola
com a lloc d'adquisicions múltiples i sempre enriquidores.}\cite{tuson}
Així, doncs, és importantíssim per a la conservació del català l'ús
d'aquesta llengua en el programari, eina de tots i molt present en
la nostra vida, i sobretot a les escoles, en què l'esforç per la normalització
ha de ser molt gran. 


\subsection{El procés de localització a sistemes privatius}

En els entorns privatius, com Microsoft Windows o Apple MacOS, que
es donin aquestes circumstàncies és impossible. Ni el codi font ni
els textos que formen els entorns d'usuari són accessibles al públic,
a tothom. En cas de produir-se un avanç en el camp de l'idioma sempre
ha esdevingut perquè l'autoritat competent del moment ha sol·licitat
(i pagat amb doblers públics) la traducció del sistema. Això, a més
de ser un problema d'economia local, té certes implicacions culturals.
Quant al primer punt, trobam que una inversió que es podria fer per
un grup local, de parla catalana, en què els doblers es reinvertirien
en la mateixa societat que els ha posat.

En el cas de la inversió per traducció des de l'exterior, ens trobam
davant d'un problema que les mateixes fundacions capitalistes posen
en qüestió: la inversió local és sempre millor que la inversió a l'exterior.
Els diners reinvertits en la zona on s'obtindrà el benefici (les comunitats
de parla catalana, en aquest cas) tindran el doble de valor mercantil,
perquè hauran acomplit la seva funció (permetre la traducció) i generaran
riquesa dins la societat més pròxima. A més, d'aquesta manera, podem
assegurar el manteniment i la qualitat de les traduccions, que sempre
seran millors si estan desenvolupades per les mateixes persones que
les usaran. Fins i tot podria donar-se la creació d'un grup o equip
permanent dedicat a la traducció i revisió de material lliure, com
són manuals, cursos o els mateixos entorns. D'aquesta manera la riquesa
que suposa la feina de traducció no és exportada a països com els
EUA, d'on pertanyen els dos sistemes abans esmentats.

El setembre del 2001, la Generalitat es va reunir amb Microsoft per
firmar un acord per traduir l'entorn del seu darrer sistema, el WindowsXP,
al català. Malgrat que el procés s'ha duit a terme s'ha produït un
considerable retard entre l'actualització i la nova localització,
com ha passat recentment amb el ServicePack2, l'actualització del
sistema. A més, s'ha donat la situació que el sistema no es pot instal·lar
des de zero en català, fet que fa que gran part de les còpies es mantinguin
en castellà o anglès. La distribució Debian no ha rebut suport legislatiu
i està mantinguda per voluntaris, però és troba al dia de totes les
traduccions disponibles i cobreix tot el sistema operatiu. La gran
diferència d'aquests dos sistemes és que Debian és lliure.

El segon punt que abans hem introduït sobre les conseqüències de la
traducció de programari privatiu són de caire cultural. El fet de
demanar que una empresa deslocalitzada faci una feina per mantenir
la nostra cultura és un signe de falta d'infraestructura pròpia. La
cultura ha de mantenir-se, si cal amb l'ajuda dels governs i dels
estats, però no per corporacions multinacionals que veuen la feina
de traducció com una ampliació de mercat. Hem de ser realistes: una
empresa és una associació productiva amb finalitat lucrativa, no una
agrupació per mantenir la cultura que, per a ells, és minoritària
i sols una font de beneficis.

D'aquesta manera ens trobam en un conflicte d'interessos molt greu:
o usam programari privatiu, que ens pren les llibertats d'ús més elementals
i no ens permet mantenir la nostra cultura, o usam programari lliure,
del qual surten grans oportunitats d'assegurar que tant el nostre
com altres idiomes tinguin a l'abast una eina tan important per a
la idea de progrés i de futur com són els ordinadors.

Arribats a aquesta situació i tenint en compte les característiques
dels Estatuts d'Autonomia i el que diu la Constitució respecte a l'estat
del català i la seva funció com element cultural de gran importància,
no podem tenir cap dubte que és d'una necessitat absoluta l'ús d'aquest
idioma amb les eines informàtiques. Esmentats tots els punts anteriors
i amb les dues idees principals de la no dependre d'una empresa per
mantenir la cultura catalana i de necessitat ètica de compartir el
coneixement, l'única possibilitat del programari que la nostra societat
i les institucions públiques com a extensió d'ella han d'usar i promocionar
és el programari lliure.


\subsection{Situació del català i el programari}

La situació del monolingüisme al programari ha duit a un altre fenomen:
la dependència amb les empreses desenvolupadores per a la traducció
del programari. És a dir, fins ara, per traduir un programa se solia
necessitar el codi font del programa (impensable en la majoria de
casos, perquè les empreses es neguen a donar accés a aquest tipus
d'informació) o que fos el mateix equip desenvolupador el que s'encarregués
de la traducció. Per tant, s'han de desenvolupar una conjunt d'eines,
reculls lingüístics i recursos per a la localització de tal manera
que el procés es faciliti i poguem tenir major nombre de programes
en la nostra llengua. \emph{Necessitem que totes aquestes eines necessàries
per al tractament de la informació en llengua catalana siguin públiques
i estiguin a l'abast de tothom, que formi un bé compartit per tothom
{[}...{]} Si no reeixim en la creació d'aquest conjunt d'eines lliures
que permetin treballar, a tothom, en català s'haurà fracassat a portar
al nou model de societat de la informació al català.\cite{mas recursos}}
A més, el fet que les eines siguin públiques i accessibles per a tothom
permetrà que altres llengües que encara no s'hagin pujat al tren de
les tecnologies de la informació obtinguin fórmules per dur a terme
les seves localitzacions. Per exemple, programes de tractament de
cadenes o traduccions automatitzades són portables en gran part i
les seves metodologies són aplicables a altre idiomes, per la qual
cosa les persones que vulguin localitzar el programari a la seva llengua
no hauran de crear de zero el conjunt de les eines. 

Atès que amb el programari privatiu no es pot assegurar la localització
del programari, sols es presenten dues opcions. La primera, fent que
l'Estat i els governs demanin que les empreses duguin a terme aquestes
feines i una segona, més complexa i difícil de realitzar, que és que
grups socials o empresarials paguin a l'empresa original per fer el
procés de localització. Malgrat que s'han vist casos de la primera
possibilitat, en què un govern o una comunitat autònoma ha demanat
al venedor del programa que ''per favor'' el tradueixi, el segon
cas és poc més que impossible. Les empreses no invertiran en un treball
(la localització) que no donarà beneficis directament, i si molts
de països en vies de desenvolupament no poden permetre's les despeses
de programari, menys encara per traduir-los a les llengües locals.
D'aquesta manera tot el programari queda en l'idioma que es va crear,
l'anglès. \emph{Això s'esdevé perquè, per causa de la seva llicència,
les traduccions només les pot fer o autoritzar el fabricant del programari}.\cite{mas public}

Amb el programari lliure, el paradigma canvia. S'han desenvolupat
sistemes de locatalització, com el gettext, que permeten posar totes
les cadenes (línies, frases o fragments indivisibles del text que
l'usuari veu) en un fitxer i unes eines lliures que manegen aquests
fitxers. Com que amb el programari lliure tenim accés complet al fitxer
que hem esmentat abans, la localització del programa es converteix
en una qüestió de temps i feina. Ja no necessitam cap empresa ni cap
desenvolupador que ens doni permís per traduir l'entorn del programa
al català, el llatí o l'hebreu. La llibertat de treballar en l'idioma
propi ha tornat a l'usuari. \emph{La nostra llengua esdevé una llengua
del mateix ordre que la resta. Si volem localitzar un programa lliure
al català {[}...{]}, podrem desenvolupar les eines i els elements
necessaris per equiparar la nostra llengua a les altres.\cite{mas llengues}}

Existeixen col·lectius com Softcatalà, els quals de manera no lucrativa
es dediquen a portar programes d'ús popular al català. Entorns d'escriptori
i aplicacions importants com KDE, Gnome, OpenOffice.org o Mozilla,
amb mils i mils de cadenes de text, estan completament localitzades
al català per voluntaris d'arreu de la geografia catalana. Projectes
com Debian mantenen un equip de traducció per tenir així el seu sistema
operatiu en català. Tot aquesta monumental tasca ha estat realitzada
per voluntaris, gent que aprecia la seva llengua i volen recuperar
les seves llibertats socioculturals amb el programari lliure. \emph{El
programari lliure suma. Cada cop que es crea un nou recurs lingüístic
sota una llicència lliure, aquest recurs es posa disposició de tothom,
i tothom se'n pot beneficiar. Qualsevol persona pot accedir a les
traduccions de qualsevol llengua de qualsevol projecte de programari
lliure. {[}...{]} El programari lliure, doncs, fa possible una veritable
normalització lingüística de les llengües minoritàries}.\cite{piulats}


\section{El programari en els centres d'ensenyament}


\subsection{Programari privatiu a l'ensenyament?}


\subsubsection{Ensenyar secretisme}

L'esperit de la ciència passa per compartir el coneixement. El fet
que el programari privatiu no permet i viola els principis de la ciència
moderna haurien de ser suficients per no usar-lo als centres d'ensenyança.

El progrés tecnològic és un coneixement incremental: els físics d'avui
en dia no necessiten re-desenvolupar la teoria de la relativitat ja
que hi tenen accés. Els matemàtics no re-plantegen el càlcul infinitesimal
cada generació ja que els matemàtics d'antany publicaren les seves
conclusions. La sabiduria, la tecnologia i la ciència no tenen amo,
són patrimoni de la humanitat\emph{. Si he vist més enllà és perquè
he estat sobre les espatlles de gegants.} Ja ho deia Newton amb aquesta
frase: es necessita molt d'esforç per fer ciència, però podem avançar
gràcies al fet que compartim el coneixement i no hem de reinventar
la roda. Així, els centres d'ensenyança varen aparèixer quan el cos
i la quantitat d'informació que els humans teníem era altíssim. Les
civilitzacions varen haver de donar accés al coneixement de manera
que la discriminació entre la població que podia pagar l'ensenyança
i la que no podia es reduís. D'aquesta manera varen fundar-se les
escoles públiques i les biblioteques. La divulgació era la finalitat
d'aquestes institucions.\cite{galli uni}


\subsubsection{El coneixement com a cosa de tots}

Així, doncs, el programari ha de ser lliure per seguir fent ciència.
\emph{El programari lliure és una invocació per certs aspectes socials
amb el propòsit de l'habilitat de desenvolupar benefici en comú. No
és {[}...{]} una idea original del camp de l'economia. És l'única
manera per la qual podem dur a terme els més importants avanços en
l'intel·lecte occidental des del Renaixement.}\cite{moglen} Les escoles
no poden ensenyar el secretisme, no poden usar programari privatiu
per ensenyar els seus alumnes a mantenir secret el que vagin descobrint
a mida que es facin adults. \emph{La missió fonamental de les escoles
és ensenyar la gent a ser bons ciutadans i bons veïns, a saber cooperar
amb els altres que necessiten de la seva ajuda. En l'àmbit informàtic,
això significa ensenyar-los a compartir programari.\cite{gnu school}}

El principi de solidaritat del programari lliure, vist a la segona
llibertat (la de la redistribució del programari), ha format part
sempre de les societats en que s'hagi produït cert desenvolupament
humà. \emph{De la mateixa manera que el professor no amaga el coneixement
a l'alumne i explica el teorema de Pitàgores, el professor no hauria
d'usar programari privatiu perquè l'alumne no podrà mai entendre com
funciona aquell programa.\cite{reina experiencia}} Ens trobam amb
el fet que la {}``indústria'' informàtica està construïda sobre
el secretisme i tal com diu un dels alts treballadors de Microsoft
\emph{la salut de la industria del programari depèn d'un sol precepte:
no mostris mai a ningú el codi de res.\cite{reina insti}} Amb aquesta
afirmació contracientífica queda bastant clar, no sols que no es pot
confiar amb el programari privatiu, sinó que si les persones que s'estan
formant en aquests moment creixen amb uns principis tan antisocials
com aquests, la ciència i els drets humans sofriran un gran col·lapse.
\emph{Me resulta evident que els que defensam l'ús de programari lliure
també defensam que el coneixement humà en general sigui lliure}.\cite{reina experiencia}
Quan parlam de compartir el coneixement amb el programari lliure sempre
és per millorar. El canvi és profund, la situació actual dins el que
s'ha convertit en una indústria, la del programari, és un estancament
de llibertats i desenvolupament. \emph{No podrà ser d'una altra manera,
perquè la proposta és, al cap i a la fi, promoure l'accés i l'ús del
coneixement per a la creació de noves llibertats}.\cite{galli cono}

Una manera molt gràfica d'entendre la problemàtica del secretisme
és comparar-ho amb la relació de la biologia i anatomia humana amb
els sistemes digitals de compressió. Formats multimèdia com els de
gràfics (el png o el jpeg) o els de so (l'ogg o l'mp3) no són algorismes
independents del conjunt de la ciència. És a dir, sense estudis del
cos humà no hi hauria pogut haver música comprimida, ja que no coneixeríem
com funciona l'oïda humana i no sabríem quines freqüències d'ona es
poden eliminar per així reduir la mida de l'arxiu. Sense la publicació
i la posada en comú dels coneixements de biologia no s'haurien pogut
assolir tots aquests avanços en informàtica.

La qüestió a plantejar-se és: ¿quina diferència hi ha entre la biologia
i la informàtica? El fet que la informàtica sigui una ciència més
jove no hauria de significar que sia menys accessible, elitista o
que estigui destinada a ser controlada per grans empreses. Al contrari,
les escoles haurien d'ensenyar que la llibertat és un bé essencial,
que els convertirà en bons ciutadans si la practiquen. El fet de no
posar restriccions en la tecnologia dóna avantatges pràctics també,
ja que d'aquesta manera es poden reduir costos i millorar la qualitat
dels productes. No posar inconvenients a les llibertats de les persones
és una gran inversió, ja que s'estarà oferint un servei que el posarà
al capdavant dels competidors.\cite{cory ethics} 


\subsubsection[La comunicació entre centres]
{La comunicació entre centres i la discriminació individual}

Quan els pares duen els seus fills a les escoles i instituts, el que
de veritat volen és que siguin formats com a persones per formar part
d'una societat: que comparteixin, que tinguin maneres i que siguin
solidaris. A una societat en què la discriminació comença des del
programari, llevant l'accés a molts sectors de la societat, els pares
haurien de replantejar-se quina solidaritat volen que sigui la dels
seus fills.

A les comunitats autònomes d'Andalusia i Extremadura s'està fent molta
feina amb el programari lliure des de i per a les aules. L'ús d'eines
lliures va amb molta concordància amb el treball en equip i l'ensenyança
a una escola: la llibertat individual, el progrés cientificotècnic,
la solidaritat i la cooperació en comunitat (els quatre valors que
defensa el programari lliure) es duen a la pràctica de forma natural.
Aquestes eines, conegudes com ''aules informatitzades'' o recursos
TIC tenen grans avantatges en l'aspecte de comunicació entre centres
que les duen a terme, ja que és una gran eina per compartir experiències
i mètodes pedagògics. Pedro Reina ho resum d'una manera magistral
amb: \emph{El programari lliure afavoreix la utilització d'uns processos
de comunicació i col·laboració que el fan el més indicat per dirigir
la investigació en l'ús de les tecnologies TIC en els processos d'ensenyança
i aprenentatge. {[}...{]} Tota la comunitat educativa sortirà beneficiada
de la filosofia del coneixement lliure}.

Quan un professor dóna una lliçó amb programari privatiu, l'alumne
no podrà fer feina amb ell d'una manera accessible. No només els pares
normalment no podem costejar-se tota la varietat de programari que
s'usa al centre, sinó que potser usen fins i tot altres plataformes,
per la qual cosa s'impossibilita que l'alumne practiqui a casa el
que s'ha fet a classe.

Llavors el professor té tres opcions:

\begin{enumerate}
\item Donar-li una còpia pagada per ell o el centre (potser amb una llicència
acadèmica),
\item donar-li una còpia il·legítima del programa,
\item deixar a l'alumne sense el recurs.
\end{enumerate}
Anem a analitzar les tres possibilitats. La tercera ha estat llistada
la darrera perquè cap professor fidel a la seva feina o que valori
l'educació com a pilar de la societat deixarà d'ajudar el seu alumne.
Per tant, donam per suposat que l'alumne aconseguirà una còpia del
programa.

Les versions i llicències acadèmiques no són acceptables, ja que ens
prenen la llibertat zero del programari: la llibertat d'ús. Molts
de programes rebaixen el preu per estudiants i personal d'investigació,
però moltes vegades contenen mal funcionalitats, restriccions de temps
o simplement logotips perennes sobre el resultat final. Igualment,
usar una llicència acadèmica o de centre és una arma de doble tall,
ja que quan acabi el període d'ensenyament, l'alumne n'haurà de pagar
una versió completa si vol usar-lo de manera professional.

La segona solució actualment és la més usada. Donar material que incompleix
les condicions d'ús és jugar brut, ensenyam valors negatius a la persona
que, teòricament, estam formant per ser adulta. Tampoc és una qüestió
de desobediència civil justificada: existint alternatives lliures,
les quals es poden aconseguir amb extrema facilitat, no hi ha cap
argument que validi l'ús de material informàtic fora dels termes del
contracte.

Per això afirmam que l'ensenyament tenint com a base el programari
privatiu no permet el desenvolupament ètic necessari de l'alumne per
després poder incorporar-se a la societat.

A més, amb el programari apareix un nou factor a favor de la divulgació:
el cost de reproducció d'aquest coneixement, el codi font, és ínfim.
Els suports físics s'han convertit en una \emph{commodity}%
\footnote{Entenem com a commodity o bé de consum aquells productes amb preus
molt competitius, els quals tenen els marges de benefici minimitzats,
i tenen totes les característiques el que determinen. Així, pel consumidor
no és d'una gran importància l'elecció d'un o l'altre, sinó que la
decisió acaba basant-se en el preu. Pels productors, els preus estan
en relació als preus dels seus competidors i tenen un marge de beneficis
baix.

Així, la llet podria ser un bé de consum, ja que és un producte en
què podem trobar-ne de molt baix cost i no presenta grans diferències
entre una marca i una altra. Amb l'aparició de les computadores personals
i amb l'evolució de la informàtica durant la dècada dels noranta,
els ordinadors s'han establert com a bé de consum.%
}: és relativament factible aconseguir un ordinador. Mitjançant les
xarxes com internet i els dispositius òptics com els CD-ROM, dos mitjans
d'alta popularitat i baix cost, compartir programari es converteix
en una actitud. No hi ha raons econòmiques per no fer-ho, ja que no
hi ha despeses de materials en el procés. No és fotocopiar un llibre,
en què necessitam paper com a suport material: si tenim ordinadors
podem tenir tots programari amb una despesa minúscula. No fa falta
més paper, ni tinta ni grapes. Qualsevol persona pot accedir a milions
i milions de línies de codi si té connexió a la xarxa. Un mateix professor
pot instal·lar tota una aula d'ordinadors amb els mateixos discs,
sense haver d'adquirir-ne de nous per a cada màquina. O millor encara,
aquest mateix professor podrà deixar els discs als seus alumnes perquè
els puguin aprofitar i fer instal·lacions a casa seva. I totes aquestes
persones sols en sortiran beneficiades: cap d'elles tindrà desaventatges
ni pèrdues econòmiques per haver compartit el programari. 


\subsection{L'IES Politècnic}
\subsubsection{El projecte lingüístic}

El projecte lingüístic del centre promou l'ús del català com a llengua
vehicular del centre. També parla de no dur a terme \emph{una política
del \char`\"{}ja s'ho farà  tota sola\char`\"{}, perquè això suposa
la seva condemna a mort. Ben contràriament, el que fa falta és una
acció política (i cívica, i educativa) sòlida i constant decidida
a avançar pel camí de la normalització i de la normalitat}.\cite{linguis}
Nosaltres consideram que la informàtica ha de ser un mitjà i un conjunt
d'eines més per als alumnes i professors. El programari dels ordinadors
hauria de ser en català.

També ens trobam amb el fet que les feines internes necessiten correctors
i programari en català, ja que \emph{tota la documentació es redacta
en català}.\cite{linguis} No és coherent amb els principis lingüístics
del centre redactar una carta pels pares dels alumnes i fer-ho amb
un programa privatiu en què l'entorn d'usuari no es troba en català.
El mateix centre reconeix més tard que \emph{el centre disposa d'un
fons de material didàctic i terminològic adequat, tot i que no sempre
és usat adientment ni s'optimitzen els recursos. Hi ha infrautilització
dels recursos.} Un manera ràpida i econòmica de millorar l'aprofitament
d'aquests recursos seria instal·lar programari lliure en català. 

Al resum del Projecte Lingüístic es torna a dir: \emph{1.3. Totes
les actuacions que es duguin a terme per afavorir la presència i ús
del català  es faran d'acord amb l'objectiu de garantir la plena competència
en l'ús de les dues llengües oficials.} Així doncs falta una línia
d'acció des del punt mediàtic per l'entrada a la societat del coneixement
ja que \emph{2.1. S'ha de promoure l'ús del català  com a llengua
vehicular del centre}. La planificació i el plantejament del centre
amb temes lingüístics és molt clara però no és du a terme una pràctica
d'entorn laboral, tal i com indicà Tuson.


\subsubsection{Present: el programari que s'usa}

A continuació presentam un petit recull del programari més usat al
centre. Hem d'aclarir que el programari és necessari pel dia a dia
a l'institut. Però \emph{mentre el poder de les tecnologies de la
informació ha crescut i s'ha fet important, el factor estratègic ha
disminuït: la manera en què es posen en pràctica la investigació i
la gestió de les tecnologies haurà de canviar de manera dramàtica}.\cite{carr matter}
És a dir, el programari (com a tecnologia de la informació) ja no
és una factor que determini l'èxit o el fracàs d'un centre escolar
o una empresa. Així doncs, el fet de triar un programa o un altra
hauria d'ésser determinat per factors de tota mena, des dels ètics
fins als econòmics (com accessibilitat per a següents versions o suport
tècnic). El programari lliure compleix el costat ètic, factor que
hauria de ser suficient per usar-lo com a pilar central de les eines
de la societat de la informació. Malgrat tot, la situació d'ús majoritari
de programari privatiu ens obliga a fer la següent graella d'alternatives
lliures al programari que s'usa, en aquest cas, a la sala de professors
i a l'aula d'informàtica.

\clearpage
\begin{longtable}{|c|c|}
\hline 
Programa privatiu&
Alternatives lliures\tabularnewline
\hline
\hline 
Microsoft Office&
OpenOffice.org, KOffice, GnomeOffice\tabularnewline
\hline 
Panda Antivirus Platinum&
(no faria falta)\tabularnewline
\hline 
WinZip&
FileRoller, Gnozip, LinZip, Ark, KArchiveur, Gnochive \tabularnewline
\hline 
WinPYME&
GNUEnterprise, fisterra, aspl-fact, Bulmages\tabularnewline
\hline 
XnView&
Gimp, ImageMagick, Gwenview, Eye of Gnome\tabularnewline
\hline 
Adobe Acrobat Reader&
Xpdf, Kpdf, GV\tabularnewline
\hline 
CutePDF& PDFLatex, Xfig, Ghostscript, Reportlab, GV, Lyx \footnote{Tots els programes 
de manipulació de text poden imprimir en format
PDF mitjançant un programa anomenat ps2pdf. Les \emph{suites} ofimàtiques
tenen també aquesta opció de manera nadiva, de manera que no han de
recórrer a programes externs per donar aquesta funcionalitat.}
\tabularnewline
\hline 
WSFTPPro&
Gftp, Dpsftp, KBear, Nftp, Wxftp, axyFTP\tabularnewline
\hline 
dibuix vectorial\footnote[2]{Per dibuix vectorial al centre s'usa Sketch, ara anomenat Skencil,
que és lliure sota la llicència GPL.}&
Sodipodi, xfig, Karbon14, Dia, Gestalter, ImPress\tabularnewline
\hline 
Compilador Visual Basic&
Gambas, Janus\tabularnewline
\hline
\end{longtable}

D'aquesta manera podem determinar de manera contundent que, amb programari
lliure, les necessitats del centre estarien més que cobertes. Altres
programes usats en la educació, com el Clic!2, estan escrits en Java
però són lliures.

Una de les migracions amb més èxit duites a terme a la zona balear
ha sigut la del col·legi Mata de Jonc de Palma.\cite{cabot} Allà,
seguint els mateixos principis ètics que seguim aquí, es va decidir
canviar el programari de tal manera que els alumnes poguessin usar
les computadores en català. El procés s'ha duit d'una manera progressiva,
però no ha significat cap problema dins la mecànica de centre ni ha
tingut efectes negatius en l'ensenyança. Així doncs, és una prova
palpable de la viabilitat de les solucions lliures a l'ensenyança.


\subsubsection{La gestió de centre: GestIB}

Actualment l'IES Politècnic s'usa un programa de la conselleria anomenat
GestIB, que és l'encarregat de redactar els informes i mantenir les
bases de dades. Aquest programa, però, es troba sota llicències que
podríem considerar privatives. La versió que s'usa és una gran revisió
d'un programa de la Xunta de Galícia, el Xade, que va ésser ''donat''
al Govern balear. Malgrat tot, les diferències dels sistemes educatius
entre les dues comunitats ha obligat a invertir desenes de mils d'euros
en canvis i adaptacions al sistema de les Illes.

Probablement aquest programa deu ser útil als instituts i a les conselleries
involucrades, però té dues grans controvèrsies que fan èticament qüestionable
el seu ús. La primera, la inaccessibilitat al codi font: un alumne
d'institut no pot accedir als mètodes de gestió de les seves pròpies
dades. S'ha parlat molt sobre si un programa lliure, en què el codi
és visible, és més segur que un de privatiu, en què el ''secret''
dels errors són la manera d'amagar els problemes. Molts d'estudis
demostren que, malgrat que el codi obert no és segur per definició,
el codi tancat del programari privatiu no ho serà mai ni és de fiar.\cite{gnu free}
És un gran inconvenient no poder millorar i cobrir les errades del
programa.

L'altre gran problemàtica del GestIB no és amb la seva versió actual,
sinó en la que s'està preparant. La Conselleria d'Educació té intenció
de reescriure el programa en Java. Java és un llenguatge creat per
Sun que tenia intenció de ser \emph{extremadament portable}, però
les seves condicions d'ús i llicències l'han convertit en un llenguatge
\emph{privativament portable}. És a dir, sols podran usar-lo les plataformes
i sistemes que Sun decideixi que són usuaris potencials, els faci
una màquina virtual (l'entorn on s'executa el Java) i segueixin les
restriccions del codi que l'empresa mare, Sun, imposa. És a dir, Java
és un llenguatge privatiu: no sols no permet les llibertats d'ús en
qualsevol finalitat sobre qualsevol màquina (per no anar més enfora,
aquest treball ha estat escrit sobre una plataforma que Sun no contempla,
GNU/Linux powerpc) sinó que tampoc permet l'accés al disseny del llenguatge.
El fet que Java doni de manera gratuïta algunes de les seves parts
ha creat el que és coneix com \emph{La trampa de Java}.\cite{gnu java}
La falsa sensació de llibertat de l'usuari i el programador, que tenen
accés al llenguatge, i la dependència amb la multinacional Sun haurien
de ser factors suficients per no usar aquestes eines pel desenvolupament.
D'aquesta manera, consideram que el GestIB-2 (diguem-li així a la
següent versió) hauria de ser completament compatible amb el GJC,
el compilador GNU pel llenguatge Java.\cite{gjc} D'aquesta manera
tant la Conselleria com els centres mateixos no serien depenents del
programari de SUN i s'evitarien conseqüències perjudicials de la \emph{trampa}.

De la mateixa manera és inadmissible que a la web del Govern de les
Illes Balears\cite{estandards} s'usin esquemes no optimitzats per
a discapacitats i s'hagi de fer una segona plana, com igual d'inadmissible
és que s'usi programari privatiu per desenvolupar aquestes planes
web, els programes que duen la gestió de centre haurien de ser lliures.
Actualment s'estan invertint molts de diners públics en programari
privatiu, com bases de dades Oracle o Windows 2000 server. Alhora,
el desenvolupament s'està fent sobre una plataforma i un codi privatiu,
com és Java. A la societat de la informació, perquè tot sia transparent
ha de ser accessible pel públic. Si el programa fos de qualitat no
hi hauria d'haver cap inconvenient a tenir accés al programa que maneja
coses tan delicades com les nostres dades personals o els expedients
mèdics dels alumnes d'un institut.

L'estat del programari lliure assegura que hi ha alternatives a tots
aquests components privatius que s'estan usant. A més, en cas de no
existir, de la mateixa manera que no existeixen programes privatius
per segons quines funcions específiques com la de gestió de centres
de les Balears, podrien ser creats tenint com a base o orientats al
programari lliure. El desenvolupament hauria de ser orientat al mètode
científic i publicar-lo, ja que no sols podria servir per altres conselleries
o institucions d'arreu del món, sinó que a més s'asseguraria la no-dependència
a empreses, en aquest cas Sun, Oracle i Microsoft, cosa que un govern
no hauria de permetre. Podem concloure que usar programari privatiu
en l'administració pública és contraprodent.

\clearpage
\section{Conclusions}

Hem explicat el que és el programari lliure. Hem raonat per què el
programari privatiu és èticament insostenible. Hem donat a conèixer
el seu estat més que satisfactori per a l'ensenyança. Llavors podem
afirmar que el programari lliure és la via per la qual la societat
de la informació hauria de caminar.

Actualment, el programari privatiu està establert sobre les bases
del secretisme, en què el fet de tenir el monopoli sobre el coneixement
és la manera que tenen les empreses de mantenir els seus ingressos.
Tal i com diu Llorenç Valverde, \emph{els fabricants d'espelmes mai
haurien inventat les bombetes}. És per això que el moviment pel programari
lliure havia de néixer a una universitat, en què els interessos econòmics
no eren tan influents com els ètics. Però aquest mateix motiu, el
secret, és el que fa que el programari privatiu no s'ajusti al model
de ciència moderna al qual la nostra societat aspira.

La metàfora de la màquina de fer pa il·lustra molt bé aquesta imatge.
Imaginem que s'inventa una meravellosa peça d'enginyeria, una màquina
que només prement un botó pogués fabricar tot el pa que desitgéssim.
El pa és una aliment de primera necessitat, a tots ens agrada i en
som consumidors. Malgrat la genialitat d'aquesta màquina, tot el sector
de forners estaria en contra: el pa es convertiria en un producte
de preu molt baix i la industria, basada en vendre pa, no es sostendria.
Però, ¿consentiríem mantenir una indústria de forners malgrat hi hagués
una alternativa més viable? No, perquè l'alimentació de la població
és molt més important que la indústria fornera. 

Amb la informàtica passa una cosa inexplicable: malgrat s'hagin comprovat
els aventatges ètics, tècnics i econòmics del programari lliure, el
privatiu segueix tenint moltíssim poder dins la nostra societat. Però,
de la mateixa manera que no acceptaríem que algú passés fam perquè
el forner seguís en la seva tenda, no podem acceptar que les grans
empreses de la informàtica segueixin essent més important que els
interessos de la societat.

El canvi de model d'indústria informàtica no està encara definit,
ningú pot preveure quin serà el camí per fer diners. Però el que sí
que asseguram és que la metodologia passarà per la solidaritat del
coneixement, el respecte a les llengües minoritzades i les llibertats
de l'usuari per damunt dels desitjos de les multinacionals.


\clearpage \input{llicencia} \clearpage

\begin{thebibliography}{35}
\bibitem{gnu read}Stallman, Richard: \emph{El dret a} \emph{llegir. }\\
Disponible a \emph{http://www.gnu.org/philosophy/right-to-read.html}
\bibitem{gnu project}Stallman, Richard: \emph{El projecte GNU}\\
Disponible en català a \emph{http://www.gnu.org/gnu/thegnuproject.ca.html}
\bibitem{gnu initial}Stallman, Richard: \emph{Anunci inicial}. \\
Disponible a \emph{http://www.gnu.org/gnu/initial-announcement.html}
\bibitem{gnu fsf}\emph{Sobre la FSF }\\
Disponible en català a \emph{http://www.gnu.org/fsf/fsf.ca.html}
\bibitem{gnu definicio}Projecte GNU\emph{: La definició de Programari Lliure}. \\
Disponible en català a \emph{http://www.gnu.org/philosophy/free-sw.ca.html}
\bibitem{gnu manifest}Stallman\emph{, Richard: El manifest GNU}. \\
Disponible a \emph{http://www.gnu.org/gnu/manifesto.html}
\bibitem{gnu gpl}\emph{La llicència GPL. }\\
Disponible a \emph{htt}p\emph{://www.gnu.org/licenses/gpl.html}
\bibitem{gnu license}\emph{Llista de} \emph{llicències}. \\
Disponible a \emph{http}://\emph{www.gnu.org/licenses/license-list.html}
\bibitem{license pop}Llistat de popularitat de llicències de programari de Freshmeat. \\
Disponible a \emph{http://freshmeat.net/stats/\#license}
\bibitem{gnu wy}Stallman, Richard: \emph{Per què el programari no hauria de tenir
propietaris}. \\
Disponible en català a \emph{http://www.gnu.org/philosophy/why-free.ca.html}
\bibitem{tuson}Tuson, Jesús: \emph{Una imatge no val més que mil paraules}
\bibitem{mas recursos}Mas, Jordi: \emph{Llengua i societat de la informació: construint
una capa de recursos lingüístics lliures pel català}\\
Disponible a \emph{http://www.softcatala.org/articles/article34.htm}
\bibitem{mas public}Mas, Jordi: \emph{Programari lliure en el sector públic}\\
Disponible a http://www.uoc.edu/dt/20325/
\bibitem{mas llengues}Mas, Jordi: \emph{Programari lliure i llengües minoritzades: una oportunitat
impagable} \\
Disponible a \emph{http://www.softcatala.org/articles/article16.htm}
\bibitem{piulats}Piulats, Miquel: \emph{Llengua i programari lliure. Feina a Softcatalà.}
Conferència de les II Jornades de Bulma, Campos.
\bibitem{galli uni}Galli, Ricardo: \emph{¿Aceptamos el software privativo en la universidad?}\\
Disponible a \emph{http://bulma.net/body.phtml?nIdNoticia=2038}
\bibitem{moglen}Moglen, Eben: \emph{Freeing the Mind : Free Software and the Death
of Proprietary Culture} \\
Disponible a \emph{http://moglen.law.columbia.edu/publications/maine-speech.html}
\bibitem{gnu school}Stallman, Richard: \emph{Per què les escoles han d'usar exclusivament
programari lliure?} \\
Disponible en català a \emph{http://www.gnu.org/philosophy/schools.ca.html}
\bibitem{reina experiencia}Reina, Pedro: \emph{Experiencias docentes con software libre}\\
Disponible a \emph{http://pedroreina.org/curso/edsl.html}
\bibitem{reina insti}Reina, Pedro: \emph{El software libre en los institutos}. Conferència
de les II Jornades de Bulma, Campos.
\bibitem{galli cono}\emph{El software libre y los beneficios del conocimiento}, de Ricardo
Galli.\\
Disponible a \emph{http://bulma.net/body.phtml?nIdNoticia=2048}
\bibitem{cory ethics}Doctorow, Cory: \emph{Ethics are the new craft}\\
Disponible a \emph{http://www.law.ed.ac.uk/ahrb/script-ed/issue4/cory\_ed.asp}
\bibitem{linguis}IES Politècnic: \emph{Projecte lingüístic de centre}. Any 2004-2005 
\bibitem{carr matter}Carr, Nicholas G.: \emph{IT doesn't matter}. \\
Disponible a \emph{http://www.nicholasgcarr.com/articles/matter.html}
\bibitem{cabot}Cabot, Pau: \emph{Migració a programari lliure: l'experiència de Mata
de Jonc}\\
Disponible a \emph{http://www.callusdigital.org/copiar-enganxar/xerrada/resum/material/experiencia-migracio.html}
\bibitem{gnu free}El projecte GNU. GNU.FREE\\
Disponible a \emph{http://www.gnu.org/software/free/}
\bibitem{gnu java}Stallman, Richard: \emph{La trampa de Java}\\
Disponible a \emph{http://www.gnu.org/philosophy/java-trap.html}
\bibitem{gjc}Pàgina del GJC, \emph{GNU Java Compiler}\\
Disponible a \emph{http://gcc.gnu.org/java/}
\bibitem{estandards}\emph{Estàndards de upament i explotació de sistemes d'informació}\\
Disponible en català a \emph{http://dgtic.caib.es/estandards/index.ca.htm}\newpage
\end{thebibliography}



\end{document}